Posts Tagged ‘montero’

Festa dels sopars d’empresa

Vine a celebrar el teu sopar d’empresa amb nosaltres!!!
Disfruta d’una festa única i amb entrada GRATIS!!
Dj. Montero s’encarregarà de fer-nos ballar amb la millor música dels 80 els 90 i tots els èxits actuals!

A més, tenim una barra especial només per a paladars exquisits! Barra Deluxe!!! Vine a descobrir quin és el teu còctel ideal. Una hostessa i un barman especialitzat t’orientaran perquè trobis la teva copa perfecta i puguis disfrutar de la nit!!
No et perdis aquesta nit. Això promet!!

Tornen les festes dels 80 al Moscou!! Aquest cop amb els BRIGHTON 64 i Dj Montero!!! SI AQUEST 2013 FAS 40 ANYS, AQUESTA ÉS LA TEVA FESTA!!!

Brighton 64 és un grup de pop-rock, format a inicis dels 80 a Barcelona, relacionat amb el moviment mod.
“Obrint portes, abriendo puertas, opening doors”. Tot està al seu punt per l’abordatge. Són tres dècades les que han passat des que les agulles de molts nois assajaven el seu millor “flequillo”. El nou disc de Brighton 64 arranca amb la veu en off d’un ascensor que diu que ARA és el moment.
“Esta vez va en serio” avisen en el títol els germans Gil i els seus companys Fontich i Peralbo, i ja en la primera cançó trobem els reflexos de fetitxes i paraules, de noms de coses que es toquen i es gaudeixen.
La flama segueix encesa, algú ha velat el foc tots aquests anys, amb els detalls que es poden rastrejar en “Solo hasta el final”: sabates vermelles, tall singular, els amics, Chuck Berry, el billar. Els nois de la casa de la bomba surfegen per tots aquests referents que són petits refugis antiaeris per salvaguardar-se de la que està caient.
Esta vez va en serio és un manifest de les coses que importen a La Vida, però sent plenament conscients que inclús els trages a mida poden quedar-se escassos quan passa el temps i que no hi ha l’opció de rendir-se al xandall, però si que és necessari encarregar-ne un de nou.
Així en temps de soroll sense melodia, s’ha de buscar les coses essencials que no fallen mai (si, “los besos sin final” a “Soy un tanto antiguo (… y creo en el amor)”, però també mirar el calendari i saber que alguns anys mai tornaran. “Los amantes del compás”, per exemple, “Dime donde están los amigos, los amantes del compás, los chicos borrachos de ritmo y de noches sin final”, és la cançó nostàlgica perfecta i un ha de saber buscar la tranquil·litat en el ritme de “La magia en la calle”: “No quiero que me hables de lo que fui…”, “la casa de la bomba nunca la vi”.
Brighton 64 han tornat llestos per obrir portes, opening doors, i ara donen un cop de taló amb el calçat d’abans que sembla més nou que l’acabat de comprar. I després… gas, perquè si un no aireja amb el que es mou, el que el mou a fer-ho tot, corre el risc que el motor es negui a rugir. Brighton 64 apunten de nou a la millor diana, la que en el centre té incrustada la flama de la millor melodia pop.
Miqui Otero

Festa dels 80′s amb el grup Los 80 Principales i després dj Montero!!!

Los 80 principales és una proposta musical que rememora els daurats anys 80, en el pop i en el rock, el que es feia a Espanya, i el que venia de fora. En ell es visiten fonamentalment els èxits que podíem escoltar a les ràdios d’aquella època.
La banda compta amb reputats músics de llarga trajectòria musical, com el guitarrista Miguel Ángel Esteve, que ha estat en els escenaris de tot el món junt amb Ana Torroja, Lluis Lach o Miguel Bosé. Daniel Escamilla (La Huella, Juantón, El Nido del Cuco) s’encarrega de la veu i algunes guitarres; Ismael Lara (nurses, Jau-ja, Juantón, El Nido del Cuco), del baix i de la veu també, Marc Ferrando (El Faro de Virginia, Saudade) dels teclats, i Jonathan Argüelles (Inèdits, Junts, El Nido del Cuco) de la bateria.
L’espectacle dels “Los 80 principales” revisa en tres apartats la dècada dels 80: començant pels èxits internacionals, passant pels que van sorgir a Espanya i acabant amb un revival disco dels èxits més ballables d’aquells anys. Bones versions i una espectacular posada en escena, fan dels “Los 80 principales” una diversió assegurada en tot tipus d’esdeveniments, ara que la nostàlgia ens recorda aquells daurats anys 80.

Very Pomelo

A-wamba-baluba-no-noai-no-nai.
Very Pomelo han gravat un disc mediterrani desesperadament descregut amb guitarres ortopèdiques, ritmes que van del punk al circ, i uns vents que a voltes s’apropen al jazz i a voltes s’apropen a l’espagueti western, quan els cowboys ja no eren herois, ni falta que els hi feia. Figaro, Figaro és un disc maleïdament veloç, com les vacances d’estiu. També és viu i vibrant, ja que els petits errors del directe han estat consentits i malcriats fins convertir-se en monstres que s’han apoderat de la cançó, i llavors no et queda més remei que estimar-los. A Thomson, Braun, Corbero, Philisave, un conte de Quim Monzó, s’explica com un escriptor intenta elaborar un relat, però totes les andròmines de la casa es conxorxen a la vegada per sabotejar la seva tasca. Al final, la mateixa lluita acaba essent el relat. Figaro, Figaro de Very Pomelo és una mica com aquest relat, ja que els vicis del directe i la confabulació de la quotidianitat passen d’ésser guerrilles molestes a ser allò que propicia l’obra. Perquè els pomelos saben que la vida moderna és complicada. Afortunadament.

http://www.myspace.com/verypomelo

Josep Montero de les Oques Grasses

Ingredients: vi, nits de divendres, nits de dissabtes, cuques de llum, Josep Montero i Oques Grasses. Una barreja que inevitablement esdevindrà en un projecte.

Josep Montero,que inicialment tocava com a bateria en el grup “Nothimatis” decideix emprendre un nou camí en solitari i composar com a cantant i guitarrista. Així doncs, després de moltes nits tocant en llocs insospitats i indrets inhòspits, endinsant-se en bars, “labavos”, parades de bus, entre d’altres, i abduït per la música Montero coneix a Miquel Portet, un brillant bateria i percussionista, i Arnau Tordera, virtuós guitarrista. A finals d’estiu de 2010 tots tres s’uneixen per formar el grup “Josep Montero de les Oques Grasses” i comencen la seva trajectòria fusionant els ingredients necessaris per elaborar el seu plat: “El reggae a la cassola”.
http://www.myspace.com/oquesgrasses