Posts Tagged ‘cros’
14/11/2015 · SIDONIE + Carlos Cros
Dissabte. 14 NOV · SIDONIE + Carlos Cros en concert
SIDONIE
“Sierra y Canadà” (2014), el vuité disc de trio barceloní SIDONIE, és un treball complet, complexe, amb moltes lectures i pel que qual han utilitzat noves formes de composició. Com van declarar en una entrevista, “parla de robots, mobles d’Ikea, del futur de la masturbació, de la pel·lícula Blade Runner, del lleig dels Wham i presenta a Sierra i Canadá, dos personatges que protagonitzen una història d’amor asincrònic”. El que no ha canviat és la seva passió per fer la millor música pop i així ho demostraran en el concert que servirà per conèixer el seu nou repertori i també per inaugurar l’edició 2015 del cicle Curtcircuit.
Amb un vell teclat que van trobar en un antiquari, Sidonie han composat les cançons del seu nou disc deixant aquesta vegada la guitarra de banda. El fet de no dominar l’instrument, els ha permés anar per camins musicals inesperats i incorporar influències musicals que fins ara no sabien com assimilar. Influències que van desde del garatge dels anys 60 al pop electrònic de Pet Shop Boys i que fins ara no havien incorporat al seu llenguatge musical. Però tot i que el canvi de colors musicals, “Sierra y Canadá” és un disc intens i farcit de bones melodies que conté l’essència Sidonie.
Formació: Marc Ros (veu i guitarra), Jesús Senra (baix i coros), Axel Pi (bateria)
Web: www.sidonie.net
Carlos Cros
L’any 2014 el vam acomiadar amb una excel·lent notícia: el cantant i compositor CARLOS CROS rebia el guardó a la Millor Cançó de l’Any otorgat per la revista Rolling Stone per la cançó “La distancia”, un dels talls que conformen el seu darrer disc “Nadie se resiste al amor” (2014).
Cros va començar en això de la música en els recordats Los Sunglasses, grup de mod revival de Barcelona, que van sembrar un precedent dins de l’escena pop sixty local. Després vindrien Los Selenitas, amb els qual va seguir desenvolupant el seu art a l’hora de construir melodies i de cantar-les amb la seva particular veu rasposa. Més tard es va llençar en solitari per poder explorar noves sonoritats i fer pop en majúscules com a Carlos Cros y Los 400 golpes. I ara, tan sols com a Carlos Cros, amb “Nadie se resiste al amor”, ha aconseguit potser el disc més complet de la seva trajectòria: dotze cançons que transiten entre el power pop, el soul i el rock’n’roll clàssic dels ays 70 amb reminiscències als Stones, als Kinks i altres grups que mai han deixar d’inspirar-lo.
