Posts Tagged ‘alternativa’

The Jukebox Sessions ens va oferir la actuació de The Suicide of Western Culture, eMe Dj i La Nès

EME DJ

La jove gallega Marta Fierro, més coneguda com EME DJ, és una de les DJs amb millor trajectoria en l’escena indie-electronica i a les pistes de ball de tot Espanya. Ha punxat en els festivals més importants com el SÓNAR, la festa VIP dels premis europeus MTV EMA, FIB BENICASSIM, MTV DAY XACOBEO, 981, SOS 4.8 o DOLOROCK, entre d’altres. També ha telonejat a grupos de gran relleu internacional como AIR, ARCADE FIRE, VETUSTA MORLA, HURTS, WE ARE STANDARD, MANDO DIAO o GOL- DFRAPP i ha punxat juntament amb DAVID GUETTA per més de 15.000 persones (Zaragoza). A més, és una de les DJs oficials de la marca ADIDAS i ha estat la primera i única noia DJ semifinalista en el torneig de DJs nacional Red Bull 3ThreeStyle. Durant el 2010, va aparèixer en el millor ranking dels 15 millors DJs nacionales segons la revista musical GO MAG i al març de 2011 és considerada la millor DJ Nacional segons les votacions dels lectors de la revista musical ROCKDELUX.
+ Informació: www.myspace.com/just_eme
 
 

The suicide of Western culture

TSOWC s’han convertit en un dels grups d’aquest 2011. Escollits com a millor disc nacional de electrònica 2010 per Mondosonoro, Mixside, Klubbers.com i a més de 15 llistes dins del top 10. Ja són confirmats per Primavera Sound, Sonar Galicia, i diversos festivals més. Tot i dir-li electrònica, parlem de un grup de rock

Amb tansols uns teclats de juguet i un munt de pedals de segona mà, aquests dos personatges de ciència ficció van decidir crear les seves cançons des de l’habitació d’un hostal per estudiants de Londres. Sintonies lo-fi que recreen aquells sons de les bandes dels 90 que tant admiraven: Godspeed You Black Emperor, Disco Inferno, Mogwai, Flying Saucer Attack, o Tortoise. Pel què respecta a les seves influències nacionals, es declaren incondicionals dels àspres ritmes industrials de Esplendor Geométrico i del pop maquinal grabat a baixa fidelitat de Telefilme.
Duresa i buit, melodia i sorpresa, post-electrònica instrumental basada en lo palpable, contorsió impossible de botons, una veritable revolució de les màquines, algunes tant familiars com un Casio CZ-1000, l’estimada caixeta de ritmes TR505… lo analògic al poder.

-Millor disc d’electrònica nacional 2010 sengons MONDOSONORO
-Millor disc d’electrònica nacional 2010 sengons MIXSIDE, THE COMETS CREW, PLAY-ON Y KLUBBERS
-Top 10 Millor disc nacional 2010 sengons EN GO MAG, PLAYGROUND i altres.
- Confirmats al PRIMAVERA SOUND, SONAR GALICIA i confirmant una extensa gira per tot el país.
+informació: www.myspace.com/thesuicideofwesternculture
 

La Nès

Very Pomelo

A-wamba-baluba-no-noai-no-nai.
Very Pomelo han gravat un disc mediterrani desesperadament descregut amb guitarres ortopèdiques, ritmes que van del punk al circ, i uns vents que a voltes s’apropen al jazz i a voltes s’apropen a l’espagueti western, quan els cowboys ja no eren herois, ni falta que els hi feia. Figaro, Figaro és un disc maleïdament veloç, com les vacances d’estiu. També és viu i vibrant, ja que els petits errors del directe han estat consentits i malcriats fins convertir-se en monstres que s’han apoderat de la cançó, i llavors no et queda més remei que estimar-los. A Thomson, Braun, Corbero, Philisave, un conte de Quim Monzó, s’explica com un escriptor intenta elaborar un relat, però totes les andròmines de la casa es conxorxen a la vegada per sabotejar la seva tasca. Al final, la mateixa lluita acaba essent el relat. Figaro, Figaro de Very Pomelo és una mica com aquest relat, ja que els vicis del directe i la confabulació de la quotidianitat passen d’ésser guerrilles molestes a ser allò que propicia l’obra. Perquè els pomelos saben que la vida moderna és complicada. Afortunadament.

http://www.myspace.com/verypomelo

Josep Montero de les Oques Grasses

Ingredients: vi, nits de divendres, nits de dissabtes, cuques de llum, Josep Montero i Oques Grasses. Una barreja que inevitablement esdevindrà en un projecte.

Josep Montero,que inicialment tocava com a bateria en el grup “Nothimatis” decideix emprendre un nou camí en solitari i composar com a cantant i guitarrista. Així doncs, després de moltes nits tocant en llocs insospitats i indrets inhòspits, endinsant-se en bars, “labavos”, parades de bus, entre d’altres, i abduït per la música Montero coneix a Miquel Portet, un brillant bateria i percussionista, i Arnau Tordera, virtuós guitarrista. A finals d’estiu de 2010 tots tres s’uneixen per formar el grup “Josep Montero de les Oques Grasses” i comencen la seva trajectòria fusionant els ingredients necessaris per elaborar el seu plat: “El reggae a la cassola”.
http://www.myspace.com/oquesgrasses
 

Un dissabte més amb la sessió electro-pop-rock a mans de Studebaker Dj i Beatcrumb Dj

Nit techno al Moscou amb el Dj Marc Maya (resident del Forida 135 i del Row 14)

Marc Maya va començar com a dj fa més de 12 anys amb el nom de Marc Huardi, punxant en els clubs més emblemàtics de Catalunya. Sempre atret per la música dinàmica i divertida, fa que sigui difícil de classificar en un estil musical, ja que en les seves sessions podem passar del tech house més tranquil al techno més dur.

Al 2008 es va convertir en dj resident del Florida 135 i del festival internacional Monegros Desert Festival. Aquest mateix any es va embarcar amb el promotor Juan Arnau en un nou projecte: la obertura de Row 14, la qual es va convertir en una de les millors sales de Barcelona. En aquest club s’organitza un after cada diumenge del qual Marc Maya és resident, “El Row Sundays” i s’ha convertit en un referent per tots els clubbers i amants de la bona música electrònica de Catalunya.