FESTA DELS 80s amb BRIGHTON 64
19 oct 2013 - 00:00
Tornen les festes dels 80 al Moscou!! Aquest cop amb els BRIGHTON 64 i Dj Montero!!! SI AQUEST 2013 FAS 40 ANYS, AQUESTA ÉS LA TEVA FESTA!!!
Brighton 64 és un grup de pop-rock, format a inicis dels 80 a Barcelona, relacionat amb el moviment mod.
“Obrint portes, abriendo puertas, opening doors”. Tot està al seu punt per l’abordatge. Són tres dècades les que han passat des que les agulles de molts nois assajaven el seu millor “flequillo”. El nou disc de Brighton 64 arranca amb la veu en off d’un ascensor que diu que ARA és el moment.
“Esta vez va en serio” avisen en el títol els germans Gil i els seus companys Fontich i Peralbo, i ja en la primera cançó trobem els reflexos de fetitxes i paraules, de noms de coses que es toquen i es gaudeixen.
La flama segueix encesa, algú ha velat el foc tots aquests anys, amb els detalls que es poden rastrejar en “Solo hasta el final”: sabates vermelles, tall singular, els amics, Chuck Berry, el billar. Els nois de la casa de la bomba surfegen per tots aquests referents que són petits refugis antiaeris per salvaguardar-se de la que està caient.
Esta vez va en serio és un manifest de les coses que importen a La Vida, però sent plenament conscients que inclús els trages a mida poden quedar-se escassos quan passa el temps i que no hi ha l’opció de rendir-se al xandall, però si que és necessari encarregar-ne un de nou.
Així en temps de soroll sense melodia, s’ha de buscar les coses essencials que no fallen mai (si, “los besos sin final” a “Soy un tanto antiguo (… y creo en el amor)”, però també mirar el calendari i saber que alguns anys mai tornaran. “Los amantes del compás”, per exemple, “Dime donde están los amigos, los amantes del compás, los chicos borrachos de ritmo y de noches sin final”, és la cançó nostàlgica perfecta i un ha de saber buscar la tranquil·litat en el ritme de “La magia en la calle”: “No quiero que me hables de lo que fui…”, “la casa de la bomba nunca la vi”.
Brighton 64 han tornat llestos per obrir portes, opening doors, i ara donen un cop de taló amb el calçat d’abans que sembla més nou que l’acabat de comprar. I després… gas, perquè si un no aireja amb el que es mou, el que el mou a fer-ho tot, corre el risc que el motor es negui a rugir. Brighton 64 apunten de nou a la millor diana, la que en el centre té incrustada la flama de la millor melodia pop.
Miqui Otero
19 oct 2013 - 00:00
Tornen les festes dels 80 al Moscou!! Aquest cop amb els BRIGHTON 64 i Dj Montero!!! SI AQUEST 2013 FAS 40 ANYS, AQUESTA ÉS LA TEVA FESTA!!!
Brighton 64 és un grup de pop-rock, format a inicis dels 80 a Barcelona, relacionat amb el moviment mod.
“Obrint portes, abriendo puertas, opening doors”. Tot està al seu punt per l’abordatge. Són tres dècades les que han passat des que les agulles de molts nois assajaven el seu millor “flequillo”. El nou disc de Brighton 64 arranca amb la veu en off d’un ascensor que diu que ARA és el moment.
“Esta vez va en serio” avisen en el títol els germans Gil i els seus companys Fontich i Peralbo, i ja en la primera cançó trobem els reflexos de fetitxes i paraules, de noms de coses que es toquen i es gaudeixen.
La flama segueix encesa, algú ha velat el foc tots aquests anys, amb els detalls que es poden rastrejar en “Solo hasta el final”: sabates vermelles, tall singular, els amics, Chuck Berry, el billar. Els nois de la casa de la bomba surfegen per tots aquests referents que són petits refugis antiaeris per salvaguardar-se de la que està caient.
Esta vez va en serio és un manifest de les coses que importen a La Vida, però sent plenament conscients que inclús els trages a mida poden quedar-se escassos quan passa el temps i que no hi ha l’opció de rendir-se al xandall, però si que és necessari encarregar-ne un de nou.
Així en temps de soroll sense melodia, s’ha de buscar les coses essencials que no fallen mai (si, “los besos sin final” a “Soy un tanto antiguo (… y creo en el amor)”, però també mirar el calendari i saber que alguns anys mai tornaran. “Los amantes del compás”, per exemple, “Dime donde están los amigos, los amantes del compás, los chicos borrachos de ritmo y de noches sin final”, és la cançó nostàlgica perfecta i un ha de saber buscar la tranquil·litat en el ritme de “La magia en la calle”: “No quiero que me hables de lo que fui…”, “la casa de la bomba nunca la vi”.
Brighton 64 han tornat llestos per obrir portes, opening doors, i ara donen un cop de taló amb el calçat d’abans que sembla més nou que l’acabat de comprar. I després… gas, perquè si un no aireja amb el que es mou, el que el mou a fer-ho tot, corre el risc que el motor es negui a rugir. Brighton 64 apunten de nou a la millor diana, la que en el centre té incrustada la flama de la millor melodia pop.
Miqui Otero
