Archive for the ‘concerts’ Category

Jägermusic Live Shots: LOS TIKI PHANTOMS, HEREU ESCAMPA I PLEASE WAIT

Vine a la JÄGERMUSIC LIVE SHOTS amb Please Wait, Los tiki Phantoms i l’Hereu Escampa!!!
PLEASE WAIT:
Please wait és una banda de St. Feliu de Guíxols d’estil 90′s post rock, twinkly emo i post hardcore.
Més informació: facebook.com/pleasewaitsfg
LOS TIKI PHANTOMS:
Los Tiki Phantoms és un conjunt instrumental català. La seva música es basa en el Rock’n'roll clàssic, especialment el Surf Rock en la seva varietat horror surf. Es caracteritzen per aparèixer als concerts vestits amb un clàssic vestit negre i una màscara de calavera a la cara. Al llarg de la seva trajectòria han anat perfilant-se uns dels grups més importants del gènere. Els músics es fan anomenar El Beat (guitarra solista), El Bravo (guitarra rítmica), El Kaníbal (baix elèctric) i El Kahuna (bateria), i se’n desconeixen els noms reals. Han publicat els següents treballs: Los Tiki Phantoms regresan de la tumba (2006), Los Tiki Phantoms y el ejercito de calaveras (2009), Los Tiki Phantoms mueven el esqueleto (2011).
L’HEREU ESCAMPA:
La nostra àvia de petits deia que erem uns figitius, l’hereu escampa, fugitius de casa, malgastadors, a vegades bones persones a vegades no. No tenir por de res, l’estiu del 2010 vam decidir fer alguna cosa i fer el grup. De les parets, dels sostres, de les cendres, del cel i del dia a dia surten les coses. Ara hem gravat 6 temes que sortiran aviat amb cd per famèlic records i en cassette per caleiah rec. Intentem fer els concerts que podem i no llepar-nos gaire el cul entre nosaltres.

TALCO (Itàlia) i Canvi de plans en concert

Aquest grup està considerat la banda italiana de ska-punk més coneguda a tot Europa. El seu últim treball, “Gran Galà” ha tingut un èxit encara més gran que els seus anteriors àlbums i ha rebut crítiques favorables a Europa i Amèrica del Sud. Els Talco esgoten les entrades a quasi totes les gires que han fet per Alemanya, Espanya, Itàlia, Àustria, Suïssa, Croàcia, Sèrbia, etc.
Més informació a: http://www.myspace.com/talcopatchanka

GATILLAZO I Autodestrucció en concert

No us podeu perdre un concert amb una de les bandes més significatives de l’escenari punk, GATILLAZO, creada pel excantant de la Polla Records.

La veu d’Evaristo Páramos torna a resonar amb autoritat al capdavant de Gatillazo, banda que, camí de celebrar al 2014 el seu desè aniversari, veu publicat un nou treball, el cinquè de la seva carrera; de la ja consolidada trajectòria del conjunt integrat pel llegendari cantant de Agurain, Ángel, Txiki, Tripi i Mikel, banda avui dia perfectament engressada, estabilitzada i definida. Amb el cap, el cor i la resta del cos a plè rendiment. I com a mostra del què hem dit anteriorment, eus aquí el present CD, Siglo XXI.

Transcendint a grups propis i aliens, tant als que l’han vist cantar (LA POLLA RECORDS, THE KAGAS O THE MEAS) com a altres, Evaristo torna a passar la prova del cotó al publicar un nou disc, i ho fa derroxant com mai sorna i inspiració, ironia i sarcasme. A sang i foc, oferint-nos radiografies basades en l’actual devanir del nostre segle.

Quinze noves cançons amb les quals Evaristo contribueix com pocs a mantenir encesa la flama de la rebaldia; a fer pensar i mantenir en estat d’alerta els esperits més contestataris, quelcom certament necessari, encertant de plè a l’hora de cantar les seves encertades reflexions; fent-ho amb un disc… del quinze, fruit del seu inesgotable enginy. Segle XXI: “¡pleno al quince!”
J. ÓSCAR BEORLEGUI

AUTODESTRUCCIÓ:
Autodestrucció neix com a projecte personal de Càndid Coll per poder expressar les seves inquietuds i pensaments tant personals com socials a través del punk.
Després d’anys donant voltes per l’underground català i espanyol amb infinitat de bandes del Hardcore Punk (Zeidun, Red Sexy Band, Manifesto) i del Metal més obscur (Nemesis Aeterna, Foscor, Crisis Alma) el febrer de 2011 va llençar el seu primer disc amb Autodestrucció, gravat íntegrament per ell a nivell d’intèrpret i composició i ajudat per JOAN COLOMO com a tècnic i productor.
Amb 50 concerts a les esquenes durant aquest any i mig Autodestrucció presenta ara el seu segon disc, amb 25 cançons basant-se en el seu estil ràpid i melòdic i amb missatges molt directes, contundents i políticament incorrectes.

Tornen les festes dels 80 al Moscou!! Aquest cop amb els BRIGHTON 64 i Dj Montero!!! SI AQUEST 2013 FAS 40 ANYS, AQUESTA ÉS LA TEVA FESTA!!!

Brighton 64 és un grup de pop-rock, format a inicis dels 80 a Barcelona, relacionat amb el moviment mod.
“Obrint portes, abriendo puertas, opening doors”. Tot està al seu punt per l’abordatge. Són tres dècades les que han passat des que les agulles de molts nois assajaven el seu millor “flequillo”. El nou disc de Brighton 64 arranca amb la veu en off d’un ascensor que diu que ARA és el moment.
“Esta vez va en serio” avisen en el títol els germans Gil i els seus companys Fontich i Peralbo, i ja en la primera cançó trobem els reflexos de fetitxes i paraules, de noms de coses que es toquen i es gaudeixen.
La flama segueix encesa, algú ha velat el foc tots aquests anys, amb els detalls que es poden rastrejar en “Solo hasta el final”: sabates vermelles, tall singular, els amics, Chuck Berry, el billar. Els nois de la casa de la bomba surfegen per tots aquests referents que són petits refugis antiaeris per salvaguardar-se de la que està caient.
Esta vez va en serio és un manifest de les coses que importen a La Vida, però sent plenament conscients que inclús els trages a mida poden quedar-se escassos quan passa el temps i que no hi ha l’opció de rendir-se al xandall, però si que és necessari encarregar-ne un de nou.
Així en temps de soroll sense melodia, s’ha de buscar les coses essencials que no fallen mai (si, “los besos sin final” a “Soy un tanto antiguo (… y creo en el amor)”, però també mirar el calendari i saber que alguns anys mai tornaran. “Los amantes del compás”, per exemple, “Dime donde están los amigos, los amantes del compás, los chicos borrachos de ritmo y de noches sin final”, és la cançó nostàlgica perfecta i un ha de saber buscar la tranquil·litat en el ritme de “La magia en la calle”: “No quiero que me hables de lo que fui…”, “la casa de la bomba nunca la vi”.
Brighton 64 han tornat llestos per obrir portes, opening doors, i ara donen un cop de taló amb el calçat d’abans que sembla més nou que l’acabat de comprar. I després… gas, perquè si un no aireja amb el que es mou, el que el mou a fer-ho tot, corre el risc que el motor es negui a rugir. Brighton 64 apunten de nou a la millor diana, la que en el centre té incrustada la flama de la millor melodia pop.
Miqui Otero